Tasca

La vostra tasca és elaborar una narració i publicar-la al blog.

El 1939, en acabar la guerra civil, molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya van haver de patir el drama humà i social de l’exili forçós cap a altres països. Gairebé mig milió de persones -470.00 segons l’informe Lavalière- van fugir a França entre el 28 de gener i el 12 de febrer de 1939. [...] Als exiliats, que buscaven la llibertat a contracorrent, només els quedava l’esperança de creuar la línia per trobar la igualtat entre homes i dones, i poder escollir el seu destí en una societat justa, fraternal i solidària. Però l’èxode fou tan massiu que les autoritats franceses van quedar desbordades i milers de persones van ser enviades als anomenats centres d’accueil. Aleshores, l’esperança es va convertir en l’inici d’un malson.”

MONTELLÀ, Assumpta; La maternitat d’Elna, p.25-26

Ara, sou un d’aquells molts ciutadans i ciutadanes que vau viure les vicissituds de la guerra civil i vau decidir creuar l’any 1939 la frontera amb França passant a formar part de la gran comunitat d’exiliats per a qui la fugida es convertí en un malson.

Assumint les personalitats que us proposem escriviu una narració autobiogràfica o bé en tercera persona omniscient sobre les circumstàncies agradables i desagradables del vostre exili:

-       el marit de Joana Pasqual, que és metge.

-       la Maria Sardà ( cuinera de la Maternitat)

-       una infermera de la Maternitat.

-       la mare del nen enterrat a la sorra d’Argelers (“la miliciana”).

El text ha d’estar ben documentat i ha de tenir rigor i precisió en la presentació dels fets històrics.

Ha de tenir una extensió mínima de dues cares (un full) i una extensió màxima de quatre cares (dos fulls).

El cos de la lletra ha de ser de 12 i l’interlineat d’1,5.

Comentaris
  1. Jordi Vilaseca escrigué:

    He vist el video del testimoni de l’Elisabeth, i m’he emocionat.
    Gràcies Miquel i Sheila, per l’oportunitat que suposa aquest treball per a tots els alumnes que hi participaran, de no oblidar mai el nostre passat recent, i per valorar el patiment que tantes persones van haver de suportar, perquè nosaltres puguem gaudir avui de les llibertats que tenim.
    Quina experiència tan didàctica i vital que heu plantejat amb aquest projecte.
    Nois i noies de 2n, ànims i endavant amb el projecte. Bona feina!

    Jordi Vilaseca.
    Director

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s