El racó de l’exili
Aquest espai està destinat a les vostres aportacions personals sobre experiències, anècdotes, circumstàncies viscudes pels vostres familiars durant la guerra civil i l’exili. Participeu publicant aquestes històries afegint-hi imatges o altra documentació per tal de compartir-les amb els vostres companys.
Comentaris
La meva tieta-àvia m’explica com van ser els camps d’exiliats: “Els camps de concentració van ser llocs de suplici. Tant hi havia gent culpable com no. Van tancar la gent que va declarar que era favorable a la República. A Catalunya es va rebre fort!”
“La gent que governava va perdre el control, va encendre l’odi del poble i aquest fet va provocar destrosses, crema d’edificis, milers de morts, assassinats, etcètera. La gent innocent, portada per l’odi, va fer molt de mal. Els poderosos i carregats de diners es van amagar i qui va rebre va ser la bona gent. Aquests dirigents de la Generalitat algun dia n’hauran de donar comptes!” afirma la meva tieta-àvia.
“No era el camí a seguir. No s’havia d’anar a matar. S’havia de defensar uns drets que reclamaven justícia, però mai amb aquests mitjans. Aquest enfrontament acabà el 1939. Fou una guerra sagnant entre rojos i nacionals, mentida fou una guerra entre germans!”
La meva besàvia es diu Anna Ruiz, però per nosaltres és la iaia padrina. Va néixer el 1916 a Alcalà del Valle, Càdiz. M’ha explicat que als carrers quan venien els militars tothom comentava “¿qué pasa, qué pasa?” i després agafaven a la gent i els empresonaven o els picaven. Era una repressió. Tothom tenia molta por i se n’anaven al camp on els militars no els poguessin trobar. “También había gente que se marchaba hacia Málaga, Almería y Cartagena.” Ho van viure molt malament perquè tenien molta por a tot el que pogués passar. No sortien als carrers. “No podíamos hablar en la calle y si había dos personas juntas ya se consideraba una reunión.” També em comenta: “Los ricos eran casi todos los de derechas y los pobres eran, la gran mayoría, republicanos. Además, los pobres éramos los últimos que nos enterábamos de todo lo que ocurría. También pasábamos mucha más hambre que los ricos porque no teníamos tanto dinero.”